POEMA DEL PADRI ALS GARCIA - CASTELLTORT

CASTELLTORT

Primer t’he de dir, Marga
que per mi és un honor recitar-te aquest poema
i encara que no ser fer rimes ni refranys
Intentaré fer-ne un de maco per que et pugui agradar

Suposo que aquests dies t’hauran preguntat
Si estàs segura de donar aquest pas
I jo per no ser menys
Et pregunto si t’ho has pensat?

Estaràs convivint amb un Garcia,
Pensa que el veuràs nit i dia
I encara que l’Àlex et farà molta companyia
Pensa que hauràs d’aguantar totes les seves manies.

Que si tanca el tap del xampú,
Que si tanca el tap de la pasta de dents
Que si no m’agrada la ceba a la truita
Que si no m’agrada el vinagre a l’amanida…

I no només això, també hauràs d’aguantar les seves malalties
Que si em fa mal la panxa:
Que si serà l’apèndix
Que si em fa mal el genoll:
Que si serà el clau,

Suposo que aquests dies t’hauran preguntat
Si estàs segura de donar aquest pas
I jo per no ser menys
Et pregunto MARGA t’ho has pensat?

Pensa que estàs creant un família
que serà coneguda com els García
anunciant Euros nit i dia
no seria millor que fos coneguda per…:

Hi havia una vegada
una donzella en un castell tort tancada
Hi havia una vegada
una donzella d’un príncep enamorada

Sota l’arcada del pont d’entrada
el príncep sempre l’esperava
però com que ella sempre anava custodiada
va decidir rescatar-la

Enfilant-se per la paret del castell
El príncep va aconseguir alliberar-la
I una vegada junts van decidir casar-se
I sempre han estat recordats
Com els prínceps del castelltort

Suposo que aquests dies t’hauran preguntat
Si estàs segura de donar aquest pas
I jo per no ser menys
Et pregunto MARGA DE VERITAT, t’ho has pensat?

I aprofitant que ara l’Àlex ni ens veu ni ens escolta,
Et vull dir una cosa que potser t’emociona
Qui ens diria fa uns anys
Que l’Àlex se’ns casaria aquest any
Qui ens diria fa uns anys
Que l’Àlex trobaria una dona com la que ha trobat.

Us desitjo de tot cor… que us dieu Castelltort!!

FELICITATS